Theater of Inconveniences. Crèdits: Anirudhan Iyengar, Nuño de la Serna Vicente, Dominic Schwab, Helvijs Savickis, Julia Obleitner, Mathieu Preux
BEING CORPOREAL AGAIN
Inauguració: 7 de setembre, 19 h
Data: del 8 al 12 de setembre, 2021
Hora: d’11 a 21 h
Lloc: Carrer d’Espronceda 326, Nau 4, 5 i 10, Barcelona
Entrada: gratuïta. No es requereix inscripció prèvia
ESPRONCEDA – Institut d’Art i Cultura, seguint la seva missió de cooperació internacional i creació de sinergies d’innovació, participa per segon any consecutiu a Ars Electronica Gardens, amb una proposta expositiva que es basa en dos conceptes, d’una banda en el repte del Festival: explorar nous formats digitals accessibles i interactius que creïn una participació inclusiva de forma amena i atractiva, i per un altre en la visió de New European Bauhaus, iniciativa de la qual Espronceda és soci oficial i que vol generar formes de convivència més artístiques, sostenibles i inclusives.
La connexió del món digital amb el món físic i natural, amb la seva sostenibilitat dins de la complexitat, s’expressa en el projecte principal de l’exposició: OLEA de Solimán López, que connecta la creació digital a blockchain amb la síntesi orgànica de l’ADN i la seva inclusió en els cicles de la vida a través de l’oli d’oliva: salut, cultura i mite. Aquesta connexió natural també està present en el projecte Percepció of wine de Mohsen Hazrati, experiència de realitat augmentada.
L’exploració de nous formats digitals interactius i inclusius, la telepresència i l’emoció col·lectiva digital són presents en el projecte IMMENSIVA: Oxytocina Machina, una instal·lació artística múltiple i VR que connectarà en temps real a persones desconegudes separades per milers de quilòmetres, des de Barcelona, Milà, Rotterdam i Linz.
Connectat amb la sostenibilitat, el projecte TesserLce, realitat latent i urgent del desglaç dels pols, o com podem apreciar el nostre entorn urbà d’una manera més humana sota la complexitat i diversitat que proposa el Teatre de les inconveniències.
Tots els projectes artístics: instal·lacions, vídeos i VR d’Espronceda seran presents digitalment en una galeria virtual a la plataforma Mozilla Hubs accessible mitjançant ordinador portàtil o ulleres de VR i disponible a través de la Swapcard d’Ars Electrònica.
OBRES
Olea. Crèdits: Solimán López
Olea. Codificacions bio-digitals. Solimán López. 2021
El projecte OLEA proposa un espai de reflexió i apropament d’espècies, conceptes, economies, societats i fluxos d’informació que convergeixen en un mateix fluid. L’oli d’oliva. Històricament relacionat amb les deïtats, l’abundància, la salut, la suavitat i l’or líquid, l’oli d’oliva és el lloc perfecte per abraçar altres naturaleses. L’alteració genètica, la seva construcció artificial i la convivència en espais híbrids, configuren un nou ecosistema de pensament ètic, religiós, polític i social que, gràcies a aquest projecte, pretén vincular molecularment amb les estructures tecnopolítiques, la criptografia i els models descentralitzats de pensament i economia. OLEA és un fluid oleic en què conviuen les propietats d’aquest oli amb la síntesi molecular del codi que dóna vida a una moneda digital en entorns de blockchain. Aquesta hibridació d’espais revela un nou lloc d’entesa. Un nou futur inesperat en la revolució de les espècies.
Solimán López (SP) desenvolupa la seva producció artística entre el seu estudi a París, França (UAS, Updated Art Studio) i ESAT LAB, departament d’Innovació que dirigeix a ESAT, Escola Superior d’Art i Tecnologia de València, Espanya.
El seu treball amb el significat i la naturalesa dels arxius digitals, com mostren algunes peces com l’Harddiskmuseum, un museu d’art en un disc dur, Framed Memory Card, Host-in, Langpath o File Genesis o treballs més recents en els quals es connecten els mons virtual i analògic a través de la fotogrametria com a High Meshes.
Perception of wine. Crèdits: Mohsen Hazrati
Perception of wine. Mohsen Hazrati. 2020.
Instal·lació multimèdia que explora la connexió entre l’univers digital i el món físic, basant-se en el passat cultural de l’Iran i en la percepció del vi en la literatura persa, abordant-lo des d’una perspectiva científica i poètica.
Partint de les antigues innovacions iranianes sobre la generació d’electricitat a través del vi, fa més de dos mil anys, Hazrati intenta donar forma a una nova manera de percebre el “nèctar dels déus” en l’actual era digital, utilitzant-ho per produir suficient electricitat per activar i fer funcionar un dispositiu de reconeixement facial. El resultat és un projecte que visualitza la nostra humanitat a través d’una instal·lació multimèdia híbrida que explora la connexió entre l’univers digital i el món físic, basant-se en el passat cultural de l’Iran i en la percepció del vi en la literatura persa, abordant-des d’una perspectiva científica i poètica.
Mohsen Hazrati (IR) és un artista que treballa amb nous mitjans de comunicació i investigació digital, cofundador d’DAHProject. Va néixer i va créixer a Shiraz, una ciutat famosa per la seva literatura, la seva cultura, els seus poetes i els seus jardins, que resulten ser elements presents en la seva obra, així com els misteriosos poemes d’Hafiz i Saadi. Mitjançant l’art i els nous mitjans, especialment les experiències de realitat virtual i millorada, Hazrati intenta trobar noves formes d’interpretar i actualitzar aquest món místic.
Oxytocina Machina. Crèdits: Sammie de Vries, Mila Moleman, Zalán Szakács, Mathieu Preux, Lucía Redondo
Oxytocina Machina. Sammie de Vries, Mila Moleman, Zalán Szakács, Mathieu Preux, Lucía Redondo. 2021.
L’exploració de nous formats digitals interactius i inclusius, la telepresència i l’emoció col·lectiva digital passen a primer pla en aquest projecte, que consisteix en una instal·lació artística en realitat virtual múltiple que connecta als visitants amb tres gardens (Barcelona, Rotterdam i Milà) i la seu de festival a Linz. A cada ciutat hi haurà una càpsula inflable, un espai segur on l’usuari pot separar-se de la realitat física i creuar a una espècie de portal al món virtual. Aquesta experiència lúdica convida al participant a utilitzar les interaccions i el seu cos per a connectar amb els seus homòlegs remots. Un guia virtual, en forma de partícula misteriosa, inspira i orienta els participants perquè estableixin una connexió. No obstant això, no es tracta d’un robot o d’un programari d’intel·ligència artificial, sinó d’un ésser humà real que acaba exercint un paper viu en l’experiència de realitat virtual.
Theater of Inconveniences. Crèdits: Anirudhan Iyengar, Nuño de la Serna Vicente, Dominic Schwab, Helvijs Savickis, Julia Obleitner, Mathieu Preux
Theater of Inconveniences. Anirudhan Iyengar, Nuño de la Serna Vicente, Dominic Schwab, Helvijs Savickis, Julia Obleitner, Mathieu Preux. 2021
Obra de realitat virtual de creació col·lectiva, que proposa una experiència immersiva a partir de l’observació del complex espai de Barcelona, que és identificat, narrat i reescrit. La instal·lació, que explora el paisatge urbà i les seves escenes quotidianes en un entorn psicogeogràfic, examina la influència de l’entorn construït o geogràfic sobre la nostra percepció, en un espai virtual. La ciutat es converteix així en un escenari per a trobades, actors, accions, escenes de sorpresa i visions distorsionades.
L’experiència immersiva consta de tres escenes i paisatges sonors diferents, formats per fragments construïts i escanejos 3D de façanes, botigues, places, carrers, arquitectures, objectes i persones, que exploren diferents escales i aspectes de Barcelona. El seu objectiu és reflexionar sobre com podem apreciar el nostre entorn urbà d’una manera més humana a partir de la posada en valor de la complexitat i diversitat.
L’obra connecta Espronceda amb un altre projecte centrat en la valorització de l’herència cultural i social que es presenta al Garden Innsbruck/Bad Ischl.
Tesserice. Crèdits: Clea T. Waite, Max Orozco, Jared Christopher Kelley
TesserLce. Clea T. Waite, Max Orozco, Jared Christopher Kelley. 2021
Connectat amb la sostenibilitat, aquest projecte sorgit en col·laboració interdisciplinar, ens enfronta al desglaç dels pols i ens submergeix en aquesta realitat latent i urgent que demana solucions i canvis profunds. L’obra plasma un paisatge mediàtic immersiu en l’hiperespai, que representa l’espai-temps del gel glacial des de dins d’una estructura de quatre dimensions. Segons els seus autors es tracta d’un poema hiperdocumental que revela els efectes espaciotemporals del canvi climàtic en el gel com a experiència individual.
Visualitzar arquitectures en quatre dimensions de l’altre cap del nostre espai tridimensional és un dels desafiaments de matemàtics i artistes. La majoria de les possibles solucions es visualitzen a través d’aquestes arquitectures virtuals. L’acústica del paisatge mediàtic juga un paper essencial en l’entorn sensorial de l’experiència, convertint l’obra en un espai navegable de quatre dimensions.